Text de la ressenya o enllaç al text
Versió revisada i ampliada de la tesi doctoral d'Eugeni Casanova sobre un col·lectiu por conegut i estudiat, que s'estén per tot el territori occità, les ciutats de Lió, Grenoble, el Pas de Calais i fins i alguns barris de la ciutat de Paris. L'àmbit d'estudi de Casanova és ampli, ja que a partir d'una primera tasca d'identificació i ubicació de les comunitats gitanes en territori francès, s'endinsa en les seves xarxes familiars, relacionals, la seva llengua, el seu passat, la seva memòria històrica i el seu coneixement, transmès de generació en generació. Casanova fa una immersió etnogràfica i sociolingüística de la comunitat gitana catalana de més enllà dels Pirineus, on els seus membres, en parlar de la seva llengua, diuen que parlen gitano o català. L'autor presenta en primer lloc un apartat de caire històric, per endinsar-se posteriorment en el món dels relats de viatges, festes i celebracions de la comunitat, amb inclusió de relats de vida de persones de diferents localitats. Pel que fa a la llengua d'aquesta comunitat Casanova en distingeix dues variants principals, una que té com a base la varietat de català parlada pels gitanos de Perpinyà i una altra basada en els parlars occidentals, amb reminiscències de l'aragonès. En el capítol dedicat a la llengua estan àmpliament explicades les diferències entre variants geogràfiques, sobretot pel que fa a qüestions lèxiques i fonètiques. També s'expliquen aspectes sociolingüístics, relacionats amb la identitat lingüística de la comunitat, el manteniment de la llengua i la seva transmissió intergeneracional. El volum es completa amb una secció fotogràfica i una extensa bibliografia, a més d'annexos amb dades migratòries i dels primers cognoms catalans a França i les versions originals de les citacions incloses en cada capítol.
|