patrimoni.gencat

accés directe a contingut principal
accés directe al menú departamental
accés directe al menú temes
accés a enllaços directes
accés a destacats
accés a relacionats

Base de dades de ressenyes

El naixement de la consciència lingüística a l'edat mitjana
Dades de l'obra ressenyada
Autor/a
Sabaté, Flocel
Terrado, Javier
 
Títol
El naixement de la consciència lingüística a l'edat mitjana
 
Lloc d'edició
Lleida
 
Editorial
Pagès
 
Any d'edició
2016
 
Àmbit d'aplicació
Administració pública
General
 
Descriptors
Actitud lingüística
Política i planificació lingüístiques
Situació sociolingüística i ús lingüístic
 
Àmbit geogràfic
Espanya
Territoris de parla catalana
 
Imatge de la coberta
2017/Terrado naixement consciència-42007417.jpg
 
Sumari
 
Dades de la ressenya
Autor/a
Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Centre de Documentació
 
Títol
El naixement de la consciència lingüística a l'edat mitjana
 
Publicada a
Noves adquisicions
 
Número o període
juliol 2017
 
Any de publicació
2017
 
Text de la ressenya o enllaç al text
Aquest volum aplega una selecció de les comunicacions presentades a la segona edició de l'International Medieval Meeting Lleida que va tenir lloc al juny de 2012. Recull un seguit de reflexions sobre la història social de la formació de les llengües romàniques i el naixement de la consciència lingüística medieval a la Península Ibèrica. Hi trobem en primer lloc dos capítols dedicats a qüestions metodològiques i anàlisi de l'evolució del llatí i les seves diverses formes utilitzades en la llengua oral i l'escrita, per passar posteriorment a capítols individuals que tracten llengües concretes: el castellà, el basc medieval, l'asturià, l'aragonès i el català. Aquest darrer és a càrrec de Josep Moran i Joan Anton Rabella. Independentment de l'evolució particular de cada llengua tots els autors coincideixen a identificar ja a la Baixa Edat Mitjana una consciència lingüística generalitzada i assumida pels membres de cada societat, percebuda també des de l'exterior, fruit d'un llarg procés d'accentuació de les singularitats lingüístiques territorials esdevinguda durant els segles VII i VIII, després de la desaparició de l'Imperi romà en el segle V, període per al qual es parla d'una situació diglòssica, entre les funcions i nivells morfològics i gramaticals de la llengua oral (romànica) i l'escrita (llatí).