patrimoni.gencat

accés directe a contingut principal
accés directe al menú departamental
accés directe al menú temes
accés a enllaços directes
accés a destacats
accés a relacionats

Base de dades de ressenyes

Pour la langue d'oc à l'école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l'enseignement de la langue d'óc.
Dades de l'obra ressenyada
Autor/a
Lespoux, Yan
 
Títol
Pour la langue d'oc à l'école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l'enseignement de la langue d'óc.
 
Lloc d'edició
Montpeller
 
Editorial
Presses Universitaires de la Méditerranée
 
Any d'edició
2016
 
Tipus de document
Monografia
 
Àmbit d'aplicació
Ensenyament
 
Descriptors
Política i planificació lingüístiques
Situació sociolingüística i ús lingüístic
 
Àmbit geogràfic
Europa
 
Imatge de la coberta
2017/Lespouxlanguedocalecole-44762591.jpg
 
Sumari
 
Dades de la ressenya
Autor/a
Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Centre de Documentació
 
Títol
Pour la langue d'oc à l'école. De Vichy à la loi Deixonne, les premières réalisations de la revendication moderne en faveaur de l'enseignement de la langue d'óc.
 
Publicada a
Noves adquisicions
 
Número o període
octubre 2017
 
Any de publicació
2017
 
Text de la ressenya o enllaç al text
En aquesta obra, adaptació de la seva tesi doctoral presentada al setembre de 2009 a la Universitat de Pau, Yves Lespoux tracta la reivindicació de l'ensenyament de l'occità a l'escola des de la perspectiva de l'historiador. L'obra de Lespoux se centra en el període que va des dels anys 30 i la Segona Guerra Mundial fins a la promulgació de l'anomenada Llei Deixonne (1951) i la conseqüent adaptació del sistema escolar francès. Treballa amb una gran diversitat de fonts d'arxiu, que inclouen informació sobre activitats d'associacions, de polítics i també de particulars. El primer capítol constitueix un repàs històric fins a la Segona Guerra Mundial. Les reivindicacions occitanistes neixen a finals del segle XIX de la ma dels integrants del moviment cultural Felibridge, dedicat fonamentalment a la literatura occitana, però també a la llengua i als esdeveniments sociopolítics relacionats. Durant els anys 30 la reivindicació de l'ensenyament de l'occità a l'escola s'emmarca dins les reivindicacions de partits polítics diferents, que van des dels democristians fins a l'extrema esquerra. A l'hora d'analitzar l'occitanisme de la primera meitat del segle XX Lespoux adverteix que cal tenir en compte la dependència de la cultura occitana, en tant que cultura política, del marc nacional en què s'inscriu, la qual cosa explica l'existència de divisions i enfrontaments ideològics tant entre els diferents grups de defensa de l'ensenyament de l'occità com entre aquests i els seus detractors. En el segon capítol s'analitza la política del govern de Vichy (1940-1944), en plena Guerra Mundial i sota l'ocupació alemanya. A partir dels anys 40, i condicionada pels esdeveniments històrics, es reactiva la reivindicació de l'ensenyament de les llengües regionals a l'escola, reivindicació considerada per uns com una comunió amb el govern de Petain i una qüestió de pur pragmatisme per als altres. El tercer capítol abasta des de la postguerra fins als anys 50 i se centra en els debats de finals dels anys 40 sobre la reintroducció de certes llengües regionals en el sistema d'instrucció pública francès en la dècada dels 50. Destaquen els relats de les intervencions de polítics i diputats, que desembocaren en l'aprovació de la Llei Deixonne, i els moviment d'entitats occitanistes reivindicatives d'aquesta dècada. El volum inclou un extens apartat bibliogràfic dividit per temes tractats i un índex de persones citades.