Imprimeix

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):

ai – re  (ai, diftong)                 a – e – ro – port  (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a        La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.

Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:

Tipus de diftongs

- diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu                                                pau, peu, ciutat, coure, duu

- diftongs creixents
i/u + vocal (en els següents casos)
qua, qüe, qüi, quo                                              quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo                                              guant, aigües, pingüí, aiguota
i +  vocal (al començament de paraula)                 iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u  entre vocals                                               noia, deia, veuen...


Atenció!

No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.

Exemple:
Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

Vols practicar el que hem vist fins ara? Pots fer l’activitat següent per identificar les paraules que tenen diftong.


Activitat 23

 

Per acabar, és important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de veu), però també els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong, és a dir els hiats.

Parlem d’hiat en els casos següents:

No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs:

Te-a-tre, re-al

En les combinacions:

consonant+i+a/e/o
consonant+u+a/e/o

di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
cu-a, du-es

Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:

veí, països

Per treballar els diftongs pots fer alguna de les activitats de pràctica que et proposem a continuació. Endavant!


Activitat 24

Cal identificar d’una sèrie de paraules la que conté un diftong.


Activitat 25

Es tracta d’identificar diftongs (creixents i decreixents) i hiats en una sèrie de paraules. S’han de classificar.


Activitat 26

S’han de separar per síl·labes unes paraules. Cal tenir en compte si les vocals que estan en contacte formen diftongs o hiats.

 

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

· Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui                                   aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu                              pau, peu, ciutat, coure, duu

· Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo                           quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo                           guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l'inici de paraula)             iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u  entre vocals                             noia, deia, veuen...

 

Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

  • No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
  • En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
                                        consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es
  • Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països