registres és que hi hagi duplicació pronominal, perquè sense el pronom la construcció pot resultar forçada. És el que passa en el cas dels verbs psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir [...]

Les formes al·locució i elocució tenen significats diferents. Una al·locució és un discurs breu. Per exemple: L'al·locució del director no em va agradar. En canvi, una elocució és la manera d'articular els sons. També fa referència a la tria i col·locació dels mots amb què s'expressen els [...]

prescindeix d'aquest pronom feble es generen oracions molt forçades. Són els casos següents: 1. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar o encantar ('agradar molt'). Per exemple: L'Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple [...]

Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador: 1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]

també poden fer la funció de complement directe amb el nom explícit. Ara bé, en els casos de pronominalització amb el pronom feble en, s'usa només d'altres o uns altres (i no altres). Per exemple: Encara hem de presentar unes altres / d'altres / altres propostes. Si no t'acaben d'agradar aquestes [...]