FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
variegata o Stapelia variegata). flor de l'amor Planta del gènere Agapanthus, de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, lanceolades i persistents, i flors blaves, reunides en grans umbel·les al capdamunt d'un escapus, originària del sud d'Àfrica i cultivada com [...]
): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?
Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per [...]
dir-ne significa 'designar amb tal o tal mot' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
D'aquesta escena a la platja en direm amor.
Se'n diu barbamec, d'algú que no té pèl a la cara.
[...]
recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:
Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.
Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]
Ioga que es fonamenta en l'afecte i l'amor incondicional per una deïtat o entitat suprahumana o per una persona amb qui s'anhela la unió espiritual. [...]
