) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor). En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong. 1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]

és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana; quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.  [...]

acabats en ­es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés. En els numerals ordinals i altres paraules acabades en ­e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré. En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]

D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.  S'escriu sòl, sòls en el cas següent:   amb el significat de 'superfície del [...]

d'un compost passen a dur accent, si cal: contrapès i sobrepès (pes), exprès (pres), ultrasò (so), superfí o extrafí (fi), superbò (bo), entrenús (nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs (gros). Els mots compostos perden l'accent del primer formant: fisicoquímic (físic), concavoconvex [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma. S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans). S'escriu [...]

, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc. Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa: 1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí). 2 [...]

Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom. Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se. S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar. S [...]