1 1 v. tr. [LC] Posar en ordre amb l'objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d'un sistema. 1 2 v. tr. [LC] Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees. 1 3 v. intr. pron. [LC] Concertar accions, criteris, amb vista a un objectiu comú. Aquesta associació local es coordina amb d'altres de comarcals. 2 1 v. tr. [QU] En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d'un ió metàl·lic central amb lligands. 2 2 v. intr. pron. [QU] Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L'ió coure (II) es coordina amb l'amoníac. 3 v. tr. [LC] [MD] Controlar (els moviments de parts del cos) per tal que funcioni d'una manera adequada. El cerebel coordina els moviments voluntaris del cos humà. 4 1 v. tr. [FL] [LC] Enllaçar mitjançant coordinació (un element lingüístic) amb un altre. Coordineu una oració amb l'altra per mitjà d'una conjunció adversativa. La conjunció copulativa i coordina dos sintagmes nominals. 4 2 v. intr. pron. [FL] [LC] Un element lingüístic, enllaçar-se amb un altre mitjançant coordinació. Un sintagma preposicional es pot coordinar amb un sintagma adjectiu. Dos pronoms es poden coordinar.
