FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Castella. El poble castellà. La nació castellana. La llengua castellana. Un castellà. Una castellana. Relatiu o pertanyent a Castella o als seus habitants. Espanyol 2 . Estudiants de castellà. Moneda d'or castellana emprada al segle xv i del pes de la dobla almohade. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo. Càrrec de govern de l'orde de l'Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ral d'argent castellà que al segle xvii corria amb un valor de 15 diners del país, denominació pròpia de València. Ral de billó castellà, denominació pròpia de València, al segle xix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú o a alguna cosa) allò que el caracteritza com a castellà. Perdre el caràcter castellà. Amb la Renaixença els escriptors catalans van començar a descastellanitzar-se. [...]