Resultats de la cerca bàsica: 53
|
51.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rentar(->) abstergir, netejar les nafres. detergir(en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la [...]
|
|
52.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà. jornada, el dia considerat en relació al temps que fa. diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa. diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa. dia de cada dia, íd. dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats. dia de festa (o festiu) dia de folga, íd. dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd. dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras. 2 Dia de camp: → forada. 3 De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
53.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Fets i períodes temporals
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Festivitats cíviques, religioses i polítiques S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: per Sant Jaume els focs de Sant Joan l'Onze de Setembre per Nadal per Pasqua Divendres Sant és inhàbil enguany la Festa Major cau en dissabte per Cap d'Any el Dia del Treball o [...]
|
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà.
jornada, el dia considerat en relació al temps que fa.
diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa.
diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes.
fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic.
dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa.
dia de cada dia, íd.
dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats.
dia de festa (o festiu)
dia de folga, íd.
dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa.
festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd.
dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras.
2 Dia de camp: → forada.
3 De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana