FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar en penyora. Empenyorar les joies, el rellotge, en una casa de préstecs, en un mont de pietat. Carregar-se de deutes. El comandant s'empenyorà per evitar l'embargament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fiar o de fiar-se. És un home en qui tinc gran fiança. Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació. Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d'una obligació principal. fiança carcellera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, prendre, acceptar (allò que li és donat, ofert, tramès, pagat, etc.). Rebre un present. Rebre una cosa en préstec, en penyora. Rebre una gratificació. Rebre el preu dels seus serveis. Arribar a algú (allò que li és adreçat, tramès, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de mans Demostració d'il·lusionisme. joc de paraules Joc amb què es juga amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons. joc de penyores Joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el [...]