Resultats de la cerca frase exacta: 32
|
31.
dona
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la seva fascinació eròtica. deessa, divinitat, sirena, sílfide, venus, beutat, bellesa, dona molt bella. pitera, dona ben cossada. comare, dona xerraire, xafardera. nimfòmana, dona que pateix de furor uterí, d'una exageració patològica de l'impuls sexual. tia, dona soltera ja no jove [...]
|
|
32.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf(de la mitologia escandinava) fada silf(f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia [...]
1 alè (→) 2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull). principi de vida (o vital) ànima (→) 3 → substància. 4 → essència. 5 Ésser incorpori, imaginari. àngel (→) diable (→) ànima. Les ànimes del purgatori. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. geni o dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf (de la mitologia escandinava) fada silf (f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia escandinava. hurí, espècie d'àngel de gènere femení, de formes seductores, en la religió mahometana. Cp. aparició, fantasma 6 → ànim. 7 → disposició. 8 Conjunt d'idees o de sentiments dominant en la manera d'obrar o en una obra. pensament. El pensament de l'Església. geni. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana. enginy sal (fig.) humor 9 Esperit Sant: Paràclit o paraclet. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 alè (→)
2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull).
principi de vida (o vital)
ànima (→)
3 → substància.
4 → essència.
5 Ésser incorpori, imaginari.
àngel (→)
diable (→)
ànima. Les ànimes del purgatori. Les ànimes dels morts.
manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans.
eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món.
geni o dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una espècie d'àngel de la guarda.
follet
gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines.
elf (de la mitologia escandinava)
fada
silf (f. sílfide), esperit elemental de l'aire.
ondina, esperit elemental de l'aigua.
valquíria, espècie de deessa de la mitologia escandinava.
hurí, espècie d'àngel de gènere femení, de formes seductores, en la religió mahometana.
Cp. aparició, fantasma
6 → ànim.
7 → disposició.
8 Conjunt d'idees o de sentiments dominant en la manera d'obrar o en una obra.
pensament. El pensament de l'Església.
geni. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana.
enginy
sal (fig.)
humor
9 Esperit Sant: Paràclit o paraclet.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana