Resultats de la cerca frase exacta: 200
|
111.
portar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar carregat (amb alguna cosa), anar (amb alguna cosa) a sobre. Portar un feix a la mà, a l'esquena. Portar una galleda a cada mà. Portar una criatura al braç. Portar un llibre a la butxaca. Portar un carro 30 quintars. Portar un cotxe deu persones. Portar un collaret de perles [...]
|
|
112.
encara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressada pel verb principal s'esdevé immediatament després d'haver començat o d'haver-se acomplert la del verb subordinat. Encara la criatura no arrencava el plor, tots corrien a veure què tenia. encara ara Denota que una cosa continua produint un efecte malgrat el temps [...]
|
|
113.
carregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el poble d'impostos. Porten la criatura carregada de farbalans. Una aigua carregada d'àcid carbònic. Orina carregada d'albúmina. La consciència del parricida es carrega amb aquest crim horrible. Carregar-se de paciència. El cel es carrega de núvols. Carregar-se el cel [...]
carregar
|
|
114.
res o gens? / No em costa res i No em costa gens
Font
Fitxes de l'Optimot
cap cosa').
No menja gens ('és una criatura que pràcticament no menja').
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.2)
[...]
|
|
115.
capçó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [de criatura] capillo. [...]
|
|
116.
esquitxó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [criatura] renacuajo, enano. [...]
|
|
117.
botós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj [una criatura] que hace pucheros. [...]
|
|
118.
fer el bot
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. [...]
|
|
119.
niñato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj i m i f desp criatura, mocós -osa. [...]
|
|
120.
nyec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [criatura molt petita] chiquitín, pequeño, nene. 2 [onomatopeia] chillido. [...]
|
carregar
1 1 v. tr. [LC] Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o alguna cosa. Carregar caps de bestiar en un vagó. Han carregat tres quintars de calç. S'ha carregat el sac a l'esquena. Ajudem el carreter a carregar.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Carregar les culpes a algú.
1 3 [LC] carregar el mort a algú Atribuir-li la culpa d'alguna cosa.
1 4 [LC] carregar els neulers a algú Fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer.
1 5 [LC] carregar les cabres a algú Carregar el mort a algú.
1 6 [ECT] [LC] carregar en compte Assentar en el dèbit d'algú.
2 v. tr. [IN] [LC] Transferir (fitxers) d'una memòria auxiliar a la memòria central d'un ordinador.
3 v. tr. [TRA] Recollir (una o més veles).
4 1 v. tr. [LC] Prendre sobre si (un pes). Una tartana que pot carregar vuit persones.
4 2 v. tr. [LC] per ext. Jo carrego sempre les culpes. Ell carrega sempre els neulers.
4 3 v. tr. pron. [LC] carregar-se el mort Haver d'endurar culpes no del tot pròpies.
4 4 [LC] carregar-se les cames a coll Anar a peu.
5 1 v. tr. [LC] Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o alguna cosa). Vam carregar el mul de viandes i de mercaderies. Carregar un camió de pedra. L'heu carregat com una mula.
5 2 v. tr. [LC] Ésser capaç de transportar damunt seu (tal o tal pes). Aquesta furgoneta carrega 800 quilos.
6 1 v. tr. [IMI] [LC] Fornir (un aparell, una màquina, etc.) d'allò que necessita consumir per a poder funcionar. Carregar una filosa de llana. Carregar una bobina de fil. Carregar una pipa de tabac. Carregar la ploma de tinta.
6 2 v. tr. [DE] [LC] Introduir (en una arma de foc) una quantitat de pólvora, el cartutx o el projectil. Carregar l'escopeta. Un canó que es carrega per la boca. Un fusell carregat. Carregar una mina de pólvora.
6 3 v. tr. [EE] [LC] Emmagatzemar una certa quantitat d'electricitat (en un condensador o en un acumulador). Carregar d'electricitat una bateria d'acumuladors. Carregar una bateria d'acumuladors.
6 4 v. intr. [LC] Omplir-se de menjar o beure. Em sabia greu deixar les postres i ara he carregat massa.
6 5 [LC] carregar la mà Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, etc.
7 1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) sota el pes d'una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar un presoner de cadenes.
7 2 v. tr. [LC] Proveir amb abundància o amb excés. Carregar de coses inútils la memòria dels infants. Carregar de citacions un discurs. Carregar algú de cops, d'injúries, de malediccions. Carregat de deutes, d'obligacions, d'honors, d'anys, de diners. Carregar el poble d'impostos. Porten la criatura carregada de farbalans. Una aigua carregada d'àcid carbònic. Orina carregada d'albúmina.
7 3 v. intr. pron. [LC] La consciència del parricida es carrega amb aquest crim horrible. Carregar-se de paciència. El cel es carrega de núvols. Carregar-se el cel, el temps.
8 1 v. tr. [LC] Oprimir amb el seu pes. La molla carrega l'estómac.
8 2 v. tr. [LC] Molestar, importunar. Ja em carrega amb els seus gemecs.
8 3 v. tr. [LC] Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc., (d'alguna cosa). Carregar un compte, un preu. En aquesta botiga tot ho venen carregat. Ha suprimit el cotxe perquè carregava massa el seu pressupost.
8 4 [JE] [LC] carregar els daus Falsejar-los ficant un trosset de plom en un dels seus costats.
9 1 v. intr. pron. [MD] carregar-se algú de cames Inflar-se-li les cames.
9 2 [MD] carregar-se algú de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.
9 3 [LC] carregar-se de febre un malalt Pujar-li la febre.
9 4 [LC] carregar-se un malalt Agreujar-se.
10 v. tr. [AN] [JE] [LC] Coronar (un castell humà).
11 v. tr. [IMF] Cobrir amb una capa o una passada de vernís.
12 1 v. intr. [LC] Fer sentir el seu pes, recolzar. Tot l'edifici carrega sobre aquestes columnes.
12 2 v. intr. [LC] per ext. Totes les obligacions, les culpes, carreguen sobre meu.
13 v. intr. [DE] [LC] Escometre abrivadament. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar.