FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell exòtic de l'ordre dels psitaciformes, de mida mitjana, cap rodó, bec curt, robust i punxegut, ales arrodonides i cua curta. Persona molt lletja. Dona que va molt pintada o d'una manera grotesca. Persona molt xerraire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, d'ales arrodonides i plomatge de tons grisos i bruns, a la qual pertanyen el cercavores i el pardal de bardissa. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels cuculiformes, insectívors, de mida mitjana, cos allargassat, cua llarga i plomatge de tonalitats somortes, a la qual pertanyen els cucuts i altres ocells que tenen un crit característic. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l'aire. Una persona d'estatura mitjana. Una persona d'una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l'elemental i el superior. El francès [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells nocturns, de l'ordre dels caprimulgiformes, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l'enganyapastors i el siboc. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la burgesia. Amo d'un establiment industrial o comercial que ocupa obrers. Persona acomodada que viu sense treballar. La vida del burgès: menjar, beure i no fer res. A l'alta edat mitjana, habitant d'un burg. A la baixa edat mitjana, habitant d'una vila o d'una ciutat. A partir del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home o dona verges. Jove noble de menys de trenta anys encara no armat cavaller. Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l'estament militar no armat cavaller. Dona no casada que estava al servei d'una senyora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells terrejants, de l'ordre dels columbiformes, de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues i el bec curt, propis de zones àrides i desèrtiques, a la qual pertanyen les gangues i les xurres. Individu d'aquesta família. [...]
