FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor. Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement o desagradablement l'òrgan de l'olfacte. L'olor de les flors. Sentir una olor. fer olor de Ésser sospitós d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emissió de partícules subtilíssimes, emanació subtil i invisible. Exhalació percebuda per l'olfacte. L'envolta un efluvi de simpatia. Descàrrega elèctrica en els gasos o en l'aire caracteritzada per una luminescència feble sense soroll ni escalfament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen moltes coses d'afectar l'òrgan del gust o els òrgans del gust i de l'olfacte. Sabor dolç, amarg, salat, àcid. Sensació percebuda pel sentit del gust. Un poema de sabor clàssic. Una sàtira que no té cap sabor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan de l'olfacte, que consisteix en dues cavitats revestides d'una membrana mucosa que comuniquen posteriorment amb la faringe. Part prominent de la cara entre el front i la boca, on hi ha els dos forats amb què les fosses nasals comuniquen amb l'exterior. Nas llarg, de pam. Tenir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una tenuïtat extrema. Un airet subtil. Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan subtil que a penes hom la pot copsar. Una imaginació subtil. Un olfacte subtil. Que revela en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cama fina. Faccions fines. D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi. De tota bondat, triadíssim. Perles fines. Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina. Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que té una disposició a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció psicofisiològica per la qual l'ésser humà i els animals reben informacions externes o internes mitjançant un òrgan especialitzat. El sentit de la vista, de l'oïda, del gust, de l'olfacte, del tacte. Els cinc sentits corporals. Els òrgans dels sentits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ràpid. Una malaltia aguda. Penetrant, subtil. Vista aguda, orella aguda, olfacte agut. Que té dites o acudits graciosos, oportuns. Un escriptor agut. Una persona aguda. De freqüència relativament alta, pertanyent als graus superiors de l'escala musical. Notes agudes i notes greus [...]
