1.
tir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tret, descàrrega d'una arma de foc o altra que llança un projectil. Un tir de canó. Canó de tir ràpid. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Línia, pla, angle, de tir. Ajustar, regular, el tir. Tir directe, indirecte. Quantitat de munició per [...]
|
2.
encollar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enjovar (bèsties de tir) per fer-los fer una feina. [...]
|
3.
luge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit trineu sense tir, apte només per a realitzar baixades. [...]
|
4.
tiri tíria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Tir. Relatiu o pertanyent a Tir o als seus habitants. [...]
tiri tíria
|
5.
cabeçada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arreu del cap dels animals de tir. [...]
|
6.
sonsera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de tir emprat per a pescar sonsos. [...]
|
7.
perxeró -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la regió francesa de Perche. Cavall de tir, d'una de les races més antigues de França caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars. Un cavall perxeró. Una euga perxerona. [...]
|
8.
colombaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, al tir de coloms, els amolla d'un en un. [...]
|
9.
biatló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Competició esportiva d'hivern que comprèn esquí de fons i tir al blanc. [...]
|
10.
samoiede samoieda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble àrtic emparentat amb els lapons. Gos de pèl llarg i abundós de color blanc o beix, criat a Sibèria pels samoiedes, que l'utilitzen com a animal de tir, de companyia o com a gos d'atura. [...]
|