desordenar, desfer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [desordenar] desendreçar, capgirar, desordenar. Alguien me ha trabucado las fichas, algú m'ha capgirat les fitxes. 2 [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. Han trabucado los telegramas, han confós els telegrames. 3 [al hablar, cambiar letras, palabras] trabucar. v pron 4 [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [desordenar] pertorbar, trastornar. 2 [gobernar mal] desgovernar. 3 [huesos] desllorigar, desconjuntar. 4 mar [un barco] desgovernar. v pron 5 [huesos] desllorigar-se, desconjuntar-se.  [...]

esbadinar estropellar esbalandrar esvinçar desconjuntar(->) desfer(->) desordenar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descompondre (o desordenar, o escampar, o destriar) els cabells esbullar els cabells despentinar(->) escabellonar Cp. eriçar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [desordenar] desarreglar, desarranjar, desendreçar. 2 [estropear] espatllar, fer malbé. El mal tiempo ha desarreglado nuestros planes, el mal temps ha espatllat els nostres plans. v pron 3 desarreglar-se, desarranjarse. 4 espatllar-se, fer-se malbé. 5 desmudar-se, desabillar-se [...]

1 torbar, desordenar, espatllar, alterar. 2 Torbar profundament l'ànim. trastocar afligir(->) consternar trasbalsar destemptar, trastornar algú de manera que no sap a quina cosa decantar-se, quina direcció prendre. pertorbar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: poner] v tr 1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar. 2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules. 3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar. 4 fig [irritar] irritar, sulfurar. 5 fig [transformar [...]