a resultat de la lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.
Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:
les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)
un [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
Les sigles (inclosos els acrònims, que són sigles que es pronuncien com un nom) no s'accentuen. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els mots creuats, que es formen amb fragments dels [...]
Fitxa
3760/3Darrera versió: 20.12.2017
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment plans si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són aguts. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada. Per exemple:
DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples:
Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO).
L'impost sobre el valor afegit (o [...]
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple:
ERAS-MUS
IN-CAVI o INCA-VI
Ren-fe
[...]
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien [...]
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
Fitxa
3760/3Darrera versió: 20.12.2017
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot (cas en el qual s'anomenen acrònims), lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Acrònims: aquest tipus de sigles es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment plans si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són aguts. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada. Per exemple:
DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: aquest tipus de sigles es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).