Resultats de la cerca frase exacta: 340
|
61.
invariable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No variable, no subjecte a variacions. Clima invariable. És un home invariable en les seves resolucions. En gram., que no presenta flexió. Un adjectiu invariable. [...]
destinació
|
|
62.
jan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precedit generalment de l'adjectiu bon, home de geni bo, que a tot diu que sí. És un bon jan. Jan que dona és bon jan. [...]
|
|
63.
verbalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
|
|
64.
gentilici -ícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga. Que denota la nació o la pàtria d'una persona. Adjectiu gentilici. Nom gentilici. [...]
|
|
65.
pinta 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta. [...]
|
|
66.
afixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]
|
|
67.
morfema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
|
|
68.
s' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
|
|
69.
concordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]
|
|
70.
masculí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere masculí. El masculí d'un adjectiu. [...]
|
destinació
1 f. [LC] Acció de destinar.
2 1 f. [LC] Fi al qual alguna cosa és destinada. La destinació d'aquests diners no és gens clara.
2 2 f. [LC] Lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar. Arribar un paquet a la seva destinació.
2 3 f. [AD] [LC] Lloc on algú, especialment un funcionari, treballa. Quina destinació t'ha tocat?