FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió d'una veu o d'un instrument, part de l'escala musical que recorre des de la nota més greu a la més aguda. El diapasó del clarinet té cinc o sis notes més que el de la flauta. posar-se al diapasó d'algú Conformar-se a la seva manera de veure, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 12 centímetres de llargada i d'un color groc característic, originari de les illes Canàries, estès arreu com a ocell de gàbia i preuat per la bellesa del seu cant (Serinus canarius). canari flauta Canari que fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
surt el ble. El bec d'un llum d'oli, d'un llum de petroli. Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s'aferra la llengüeta. Embocadura de la flauta dolça. bec d'alena Ocell de la família dels recurviròstrids, d'uns 43 centímetres de llargada, amb el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'òrgan de l'oïda deguda a impulsions que ocorren regularment. El so del violí, de la flauta. L'he reconegut en el so de la veu. El so de les campanes. Un so metàl·lic. Músic pagat fa mal so. Entrem a treballar a so de campana. Forma d'energia que produeix aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són: qui les ha tocades? Introduir petites modificacions (a una obra), cercant de millorar-la, d'augmentar-ne l'efecte, etc. Fer sonar (un instrument musical). Tocar el piano, l'orgue. Tocar l'arpa, la guitarra. Tocar el violí. Tocar el clarinet, la flauta. tocar la corda sensible a [...]