Resultats de la cerca bàsica: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
desmentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contradir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
negar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Ant. Afirmar. Cp. desmentir, retractar, refutar 2 No concedir allò que hom demana. refusar denegar 3 acular-se(fig.), negar-se a tot arranjament. entossudir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
contradir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una [...]
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 (contradir-se pron.) estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.) pugnar, íd. estar en contradicció (dues coses) caure en contradicció (una persona) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí.
desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules.
impugnar. Impugnar una tesi.
opugnar. Opugnar una opinió.
refutar, contradir victoriosament una asseveració.
confutar, refutar d'una manera conclusiva.
portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra.
replicar
rebatre
objectar
fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix.
Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo.
2 (contradir-se pron.)
estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.)
pugnar, íd.
estar en contradicció (dues coses)
caure en contradicció (una persona)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana