FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre. Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat o depressió, especialment orgànica. Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar. Dilatació en un conducte o vas. Si de l'aorta. Depressió entre dos lòbuls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir. Després de l'adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. —És una persona molt honrada. —Sí,no: si tothom ho ha dit [...]