11.
cavilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cavil·lar, barrinar. [...]
|
12.
barreno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [barrena grande] barrobí, barrina f. 2 [agujero] barrinadura f, barrinada f. 3 min [de pólvora] barrinada f. 4 min [taladro] barrina f. 5 dar barreno [a un barco] barrinar, foradar. [...]
|
13.
masticar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [los alimentos] mastegar, masticar. 2 fig [meditar] rumiar, cavil·lar, barrinar. [...]
|
14.
cocer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: morder] v tr 1 [pan, legumbres, ladrillos, etc] coure. 2 pop [digerir] coure, digerir. 3 fig meditar, rumiar, barrinar. 4 [un absceso] madurar, supurar. 5 [enriar] enriuar, amarar. 6 [asar] fer molta calor. Con este abrigo me cuezo, aquest abric em fa molta calor. v intr 7 [vino [...]
|
15.
volar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tr. destruir. fer saltar(amb dinamita, etc.) barrinar, fer saltar amb barrinades. petardejar, fer saltar (una porta, etc.) amb petards. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
saltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
: Petardejar. Barrinar. 3 v. tr. Salvar un obstacle fent un salt. salvar. Salvar un torrent que tanca el pas. estrompassaro destrompassar, passar per damunt d'una cosa saltant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
17.
foradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alguna cosa. En enfilar-se a l'arbre, un estroncany li va esvorancar les calces. esbornagar, íd. buidar, practicar un buit o un forat en un sòlid. cosir(fig.). El va cosir a ganivetades. Una cara cosida de verola. barrinar, foradar amb la barrina. tribanar, íd. (tribana = barrina). trepar, perforar [...]
|
18.
pensar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barrinar(fig.) enfundar-seo encaparrar-se, pensar amb massa intensitat en una cosa. covar(una idea, un projecte, etc.) profunditzar, pensar profundament sobre una cosa. No és estúpid, però no profunditza gaire. malpensaro malignar, pensar malament d'algú. estar fet una olla, pensar absurdament [...]
|
19.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-sepron.) clivellar-se. 3 encreuar-se [...]
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar (un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles. fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les. destralejar (amb la destral) dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents. estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc. esbarzerar, tallar esbarzers. abrillantar, tallar en facetes com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassar o esnarigar, íd. el nas. desorellar o eixorellar, íd. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-se pron.) → clivellar-se. 3 → encreuar-se. 4 → interrompre. 5 → aclarir. 6 → mesurar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |