m 1 mús destemprament, destrempament. 2 med algunes dècimes, unes poques dècimes. 3 fig [alteración] irritació f, enuig. 4 fig [desorden] desordre.  [...]

desplaer, desplaïmento desplaença enuig descontentament malcontentament pena contrarietat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgust enuig desplaïment desplaença descontentament malcontentament contrarietat Cp. pena Ant. Plaer. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ruminar 2 Fig. Parlar entre dents en senyal d'enuig. remuguejar rondinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m 1 diablo, demonio. 2 fig diablo, demonio. És un veritable diable, es un verdadero diablo. 3 [carretó] diabla f, carretilla f. 4 agr trillo. 5 heràld diablo. 6 pl [admiració, sorpresa, enuig] diablos, demonios. Què diables hi feu, aquí dins?, ¿qué diablos hacéis aquí dentro?7 al diable al diablo [...]

-na adj 1 [melancólico] moix -a, mústic -iga, trist -a. 2 [disgustado] amoïnat -ada, emmurriat -ada, enutjat -ada, emmorronat -ada. 3 [reses] negre -a. 4 [mulo] somerí -ina. m 5 ornit [rabilargo] garsa blava f. f 6 [enojo] amoïnament m, emmurriament m, empipament m, enuig m.  [...]

Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig. carall! carai! carat! caratxos! caraina! mosca! Cp. la forma intensiva carallot, usada vulgarment com a despectiu, aplicat a una persona toixa. beneit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[2a i 3a pers pr ind: puts, put; 2a pers imper: put] v intr 1 [fer pudor] oler mal, apestar, heder. Aquesta carn put, esta carne huele mal. 2 fig [tenir l'aspecte] oler. Això put a tripijoc, esto huele a chanchullo. 3 fig [causar enuig una cosa a algú] apestar, fastidiar tr, molestar tr, asquear [...]

f 1 [riña] renyina, batussa, baralla, bronquina, raons pl. 2 [reprensión] esbronc m, esbroncada, reny m. 3 [manifestación colectiva de protesta] esbronc m, esbroncada, xiulada, escridassada, escàndol m. 4 amer enuig m, empipament m. 5 bronca en el tendido escàndol a la graderia, esbronc al volt. 6 [...]

v tr 1 [aliviar] alleujar, alleugerir, alleugerar. 2 fig esplaiar, donar curs, donar sortida, donar pas lliure, no reprimir. Desahogar una pena, unos sentimientos, esplaiar una pena, uns sentiments. 3 fig [una pasión] desfogar. Desahogar su enfado contra uno, desfogar el seu enuig sobre algú. 4 [...]