circumstanciar detallar especificar caracteritzar individualitzar distingir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 aspirar. 2 olorar, distingir. 3 Fig. comprendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 diferenciar. 2 distingir. 3 Donar un tracte d'inferioritat. marginar separar excloure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

recompensar guardonaro reguardonar remunerar gratificar retribuir distingir llorejar coronar(fig.) estrenar, premiar amb una estrena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

preposaro anteposar. Anteposar el plaer al deure. estimar-se més. Què t'estimes més?, què prefereixes? sobreposar(fig.) donar la preferència a tenir preferència per ésser partidari de optar per distingir, fer particular estimació d'una persona amb preferència a d'altres. El príncep el distingia [...]

1 conèixer(->). L'he conegut per la veu. identificar. El van identificar per una taca bruna que tenia a l'espatlla. distingir, reconèixer una persona o una cosa per algun senyal o característica. Ant. Desconèixer. Estava tan demacrat [...]

honorificar distingir enaltir respectar reverir venerar glorificar. Glorificar els herois. homenatjar dignificar Cp. adorar, retre culte, abonar: acreditar de bo. Aquesta acció l'abona, li fa honor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 diversificar dissimilar discriminar distingir desigualar 2 (diferenciar-sepron.). Esdevenir diferent. diferir divergir discrepar dissentir(les opinions, etc.) contrastar allunyar-se(fig.). Això que tu ara em contes s'allunya molt del que em va contar ell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 Acció de distingir. discrim distinguo, anunci d'una distinció en una argumentació. Cal fer un distinguo per deixar les coses clares. discriminació demarcació(fig.) 2 Qualitat de distingit, dit d'una persona. senyoriu elegància(->) Ant [...]