Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 229

41. castanyada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada de castanyes, especialment la que és costum de fer la nit de Tots Sants. [...]
42. -nom -noma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -nomos, derivat del mot nomós, 'llei', 'costum'. Ex.: gastrònoma, aerònom.  [...]
43. curialitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cortesia, urbanitat. Entre els que volen usar de curialitat és costum que els joves parlin primerament. [...]
44. usança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pràctica habitual d'una cosa, costum de fer-la. Volien conservar les usances tradicionals de la comunitat. [...]
45. cerimònia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte exterior o sèrie d'actes prescrits per llei o costum, en celebració d'una solemnitat. Cerimònies del culte. La cerimònia de la coronació d'un rei. La cerimònia de la consagració d'una església. Acte formal d'urbanitat, especialment afectat, excessiu [...]
46. -nomia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -nomia, derivat del mot nomós, 'llei', 'costum'. Ex.: gastronomia, agronomia, taxonomia. [...]
47. desacostumat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fora de costum. És un cas molt desacostumat. Que es llevi tan d'hora és una cosa desacostumada. [...]
48. grémola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ploricó, lamentació enfadosa per fer llàstima, obtenir quelcom. Fer la grémola. Que té per costum fer la grémola. [...]
49. sororat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum d'algunes cultures que obliga un vidu a casar-se amb la germana de la seva muller difunta. [...]
50. anacronisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. Atribuir aquest fet al regnat de Pere II és un anacronisme evident. Fet, costum, etc., no propi del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient com a propi d'una altra [...]
Pàgines  5 / 23 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>