FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortament arrelat pel pas dels anys, pel costum. Una malaltia inveterada. Té seixanta anys i fuma des dels setze: com vols que deixi ara un hàbit tan inveterat? Les dues famílies es tenien un odi inveterat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té costum de dir mentides. En Pere és un mentider: no te'l creguis mai. És un mentiderot. Mentidor . Paraules mentideres. fer mentider algú Sostenir o demostrar que menteix. Ningú no me'n farà mentider. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari a la raó, al sentit comú. Una opinió absurda. Un projecte absurd. Un costum absurd. Una vida absurda. Cosa absurda. La reforma que proposa és un absurd. Judici absurd. Una teoria filosòfica que condueix a diversos absurds. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum pres de fer una cosa d'una certa manera. Llevar-se a les sis, ja ho fa de rutina. Seguia la rutina de llegir el diari mentre esmorzava. Part d'un programa informàtic funcionalment distinta de les altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada. Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, un arbre, fer arrels, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé a la sorra. Pins que han arrelat a la roca. Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d'extirpar o d'extingir, fixar-se profundament. En aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig. lleig com un pecat Molt lleig. Moralment ofensiu, repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig de fer això. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum de viure el propietari fora de la localitat on estan situats els seus béns. Fet d'ésser algú habitualment absent del lloc on hauria d'ésser. L'absentisme dels professors és un dels mals de la universitat. absentisme laboral Absència del lloc de treball. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú) paraules o un gest, especialment convinguts pel costum, que expressen auguri, afecte, respecte, especialment quan hom l'encontra, l'escomet o se n'acomiada. Va passar pel meu costat sense saludar-me. Va saludar-la amb un «Estigui boneta». Quan te'n vagis no et [...]
