[usat només en tercera persona i en les formes nominals; pp: calgut -uda] vintr 1 [seguit d'infinitiu] haber que, ser necesario (o preciso). Cal prendre-s'ho amb calma, hay que tomárselo con calma. Cal menjar per viure, es necesario comer para vivir. 2 [seguit d'infinitiu] ser justo (o de justicia). Cal dir, en honor a la veritat..., justo es (o es de justicia) decir, en honor a la verdad... 3 [seguit d'infinitiu] ser forzoso. Cal reconèixer..., forzoso es reconocer... 4 [seguit d'infinitiu] ser de. Cal veure-ho, es de ver. Cal creure que sí, es de creer que sí. 5 [seguit de nom] necesitar (o necesitarse), hacer falta. Calen molts diners per a viatjar, se necesita (o hace falta) mucho dinero para viajar. El que li cal és un bon marit, lo que necesita (o le hace falta) es un buen marido. 6caldre que [haver de] tener que, deber. Ras i curt: cal que te'n vagis, así de claro: tienes que irte. Cal que això estigui llest avui, esto debe estar listo para hoy. 7caldre sentir-ho, veure-ho ser cosa de oír, de ver. 8com cal como es debido (o como debe ser), como Dios manda, en debida forma, de buena ley. Porteu-vos com cal!, ¡portaos como es debido! Una persona com cal, una persona como Dios manda. És com cal, es de buena ley. Anar vestit com cal, ir vestido en debida forma. 9més del que cal más de lo debido. 10no cal dir res més no hay más que decir. 11no cal dir que... ni que decir tiene que..., huelga decir que..., obvio es decir que... 12no caldre sinó (o només caldre)... no haber más que...No cal sinó veure'l, no hay más que verlo. 13no caldria sinó que... (o només caldria que...) solo faltaría que..., no faltaría más que...Només caldria que ara ell no vingués, solo faltaría que ahora él no viniese. 14no caldria sinó! (o només caldria!) [rebuig, indignació] ¡solo faltaba eso! (o ¡no faltaba más!, o ¡lo que faltaba!). 15no caldria sinó! (o només caldria!) [afirmació plaent] ¡no faltaba más!, ¡faltaría más! No us fa res? —Només caldria!, ¿no le importa? —¡No faltaba más!