31.
malvolença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mala voluntat envers algú, envers els altres. [...]
|
32.
volitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la voluntat. Que expressa la voluntat del subjecte, s'aplica a algunes formes verbals i a les oracions o construccions que les contenen. Oració volitiva. [...]
|
33.
ferri 2 fèrria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De ferro. Dur, tenaç. Disciplina fèrria. Voluntat fèrria. [...]
|
34.
marmessor marmessora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada de complir la voluntat del testador. [...]
|
35.
abúlia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua o afebliment greu de la força de voluntat. [...]
|
36.
autòcrata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobirà absolut. Persona que imposa tirànicament la seva voluntat. [...]
|
37.
malvolent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra mala voluntat envers algú, envers els altres. [...]
|
38.
monotelisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que defensa una única voluntat divina en Jesucrist. [...]
|
39.
albir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici, opinió. Segons el meu albir, ens trobàvem davant de Marsella. Voluntat no constreta. Ho deixà al seu albir. franc albir [o lliure albir] Poder de la voluntat per a decidir lliurement. [...]
|
40.
volunter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no vol que es faci sinó la seva voluntat. [...]
|