Resultats de la cerca frase exacta: 16
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
desviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L'obstacle va desviar la bala. El vent desvia el baló. Van desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis. Un òrgan o una part del cos, un fenomen, una conducta, etc., separar-se de la [...]
desviar
|
|
2.
trasviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar. [...]
|
|
3.
revirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar de la línia recta. [...]
|
|
4.
desviament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desviar o de desviar-se. [...]
|
|
5.
enguerxir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torçar, desviar de la línia recta. Guerxar. [...]
|
|
6.
pervertir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar de la rectitud moral. Les males lectures l'han pervertit. Pervertir el gust. [...]
|
|
7.
deflectir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviar (quelcom) de la seva direcció natural. Els rajos de llum que travessen una lent són deflectits. [...]
|
|
8.
lent 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de cristall o altra substància transparent que té dues superfícies oposades, ambdues corbes o l'una corba i l'altra plana, usada en instruments òptics per a desviar la direcció dels rajos de llum. Lent còncava. Lent concavoconvexa. lent de contacte Petita [...]
|
|
9.
cadireta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura que tenen les botes grosses, en una de les bases circulars, per a abocar-hi el vi o perquè hi entri la persona encarregada de netejar-les. Post que serveix de tapadora d'aquesta obertura. Portella o post per a aturar o desviar l'aigua d'un rec, d'una séquia, etc. [...]
|
|
10.
pertorbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l'assossec, (d'algú). Certes lectures pertorben l'ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat. Introduir una irregularitat (en alguna cosa). Desviar del seu curs natural. L'atracció [...]
|
desviar
1 1 v. tr. [LC] Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L'obstacle va desviar la bala. El vent desvia el baló.
1 2 v. intr. pron. [LC] Van desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis.
2 1 v. intr. pron. [LC] [MD] Un òrgan o una part del cos, un fenomen, una conducta, etc., separar-se de la seva contextura, forma, direcció, normals. La columna vertebral es desvia a causa d'una mala positura.
2 2 v. intr. pron. [LC] Fer mala via. M'he desviat i m'he posat a tossir.