Resultats de la cerca bąsica: 10
|
1.
admirablement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera admirable. [...]
|
|
2.
admirablement
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
adv admirablemente. [...]
|
|
3.
miríficament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Admirablement. [...]
|
|
4.
traduir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre). Traduir Plató en català. Traduir del francès al rus. Esguards que traduïen admirablement els sentiments de les seves ànimes. Tenir com a conseqüència manifesta. L'augment de l [...]
|
|
5.
dibuixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traçar sobre una superfície la imatge (d'un objecte) amb el llapis, la ploma, el pinzell fi. Dibuixar un arbre, un paisatge. Dibuixa a la ploma. Dibuixa admirablement. Dibuixa millor que no pinta. Traçar els contorns de les figures (d'una pintura). Fer el dibuix o el pla (d'un [...]
|
|
6.
pintar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es pinta a la retina. Descriure 1. No és tan boig com el pintes. Ell, això, ens ho pinta molt fàcil, però ja veureu com no ho és gens. L'autora ha pintat admirablement els costums d'aquella gent. no pintar-hi res No tenir-hi cap paper, no importar, no [...]
|
|
7.
caràcter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar. Manera d'ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir [...]
carącter
|
|
8.
asombrosamente
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
adv sorprenentment, admirablement. [...]
|
|
9.
hermosamente
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
adv 1 p fr bellament. 2 fig perfectament, admirablement. [...]
|
|
10.
efecte
Font
Diccionari de sinņnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a edició)
operat admirablement. Fer la bullida, fer el seu efecte. obrar. 5 Tenir efecte: Efectuar-se. realitzar-se. 6 Ésser efecte d'una cosa: provenir. Manuel Franquesa i Enciclopčdia Catalana [...]
|
carącter
1 1 m. [AF] [FL] [FLL] Sķmbol grąfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge. Carącters jeroglķfics, cabalķstics. Escriure en carącters arąbics, romans, grecs. Carącters d'impremta, d'escriptura. Desxifrar els carącters d'una inscripció, d'un llibre vell. Carącters inintel·ligibles.
1 2 [AF] [LC] bon carącter d'una lletra Dibuix del signe grąfic ben traēat.
1 3 [AF] [LC] mal carącter d'una lletra Dibuix del signe grąfic mal traēat.
1 4 m. [AF] Peēa de fosa amb quč s'imprimeix un text. Fosa, fonedor, de carącters. Carącters fosos expressament.
2 1 m. [EL] [IN] En inform., signe d'un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d'altres com aļllat.
2 2 [EL] [IN] carącter alfanumčric Carącter que pertany a un joc que comprčn les lletres de l'alfabet, els carącters numčrics i alguns signes de puntuació.
2 3 [IN] carącter blanc Carącter que representa una posició lliure dins una cadena de carącters grąfics.
2 4 [EL] [IN] carącter de control Carącter usat per a influir sobre l'enregistrament, el processament, la transmissió o la interpretació de les dades.
2 5 [IN] carącter grąfic Sķmbol que un ordinador pot llegir, emmagatzemar, representar o imprimir.
3 1 m. [AN] [LC] Signe mągic, cabalķstic.
3 2 m. [AN] [LC] Talismą.
4 m. [RE] Senyal inesborrable que, segons el catolicisme, imprimeixen en l'ąnima els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde, que fa que no es puguin repetir en la mateixa persona. Carącter baptismal.
5 1 m. [LC] Tret indicador de la natura essencial d'una persona o d'una cosa pel qual és possible de recončixer-la o diferenciar-la de les altres. Els carącters generals d'una famķlia, d'un ordre, d'una classe. Aquesta histņria té tots els carącters de la veritat.
5 2 m. [LC] Suma d'aquests trets. El carącter d'un poble, d'un paķs. El carącter de l'arquitectura grega, de la poesia francesa. El carącter de la joventut, de la vellesa. El carącter d'una malaltia. Una fisonomia sense carącter. Un estil que té molt de carącter.
5 3 [AGF] carącter cultural d'un arbre [o carącter cultural d'una planta] Conjunt de caracterķstiques del cultiu d'un arbre, d'una planta, com ara l'hąbitat, la tolerąncia, el port, el creixement, la longevitat.
5 4 [LC] amb carącter de loc. prep. En qualitat de. Ha anat a Roma amb carącter d'ambaixador.
6 m. [FLL] [PS] Tret o trets dominants en la fisonomia moral d'una persona. Tenir bon carącter, mal carącter. Un carącter irascible, violent, lleuger, vanitós, enčrgic. Aquest actor no sap donar bé el carącter dels personatges que representa. Falsejar el carącter. Mantenir-se en carącter.
7 m. [FLL] [LC] Persona considerada com a exemple tķpic d'un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L'avar de Moličre és un carącter admirablement traēat. Els Carącters de La Bruyčre. Els carącters de Dickens. Un escriptor que estudia els carącters que vol representar.
8 1 m. [LC] Manera d'ésser moral. Tenir fermesa, forēa, de carącter. Ésser un carącter, tot un carącter. No tenir carącter. L'educació del carącter.
8 2 m. [LC] Individualitat, especialment marcada per l'excel·lčncia, la forēa o l'originalitat moral. Pere II fou tan gran pel carącter com pel geni polķtic. El Renaixement fou una čpoca abundant en carącters.