El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:
Pegaven bufetades a l'Albert.
També és possible elidir el complement directe i [...]
víctimes.
Si tot continua com ara, les últimes dades de l'enquesta indicarien una clara victòria del partit dels verds.
Sovint, però, se'n fa un ús abusiu. Cal recordar que hi ha altres maneres d'indicar hipòtesi, com ara utilitzar el verb modal poder o el verb semblar, entre d'altres. Per exemple:
La [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
el verb en indicatiu. Per exemple:
Hi anirem demà, si no plou.
El partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum.
En canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.
[...]
El verb trobar, en sentit general, significa 'coincidir per atzar amb una cosa o amb algú'. Per exemple:
Aquest matí he trobat una sorpresa a la bústia.
Amb aquest significat també es pot fer servir la forma pronominal trobar-se. Per exemple:
Aquest matí m'he trobat una sorpresa a la bústia [...]
, però no es construeix amb cap verb auxiliar, sinó que es correspon amb una forma conjugada del verb. Per exemple:
cantí, cantares, cantà, etc.
sentí, sentires, sentí, etc.
Pel que fa als usos d'aquestes formes, actualment el passat perifràstic és el més general, tot i que la forma simple es manté [...]
'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:
La suspensió [...]
Per designar l'acció de portar alguna cosa amb si sortint d'un lloc es pot fer servir tant el verb emportar-se com el verb endur-se:
M'emporto les claus del cotxe.
Pots endur-te les revistes que vulguis.
Quan aquests verbs s'utilitzen per dir que un menjar o una beguda se serveix expressament [...]
