1.
júnior
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [usat darrere noms propis de persona] [el més jove] júnior. adj i m i f 2 esport [categoria] júnior. [...]
|
2.
vulgar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 vulgar. Paraules de l'ús vulgar, palabras del uso vulgar. 2 [corrent] vulgar, corriente. És un vulgar treballador, es un vulgar trabajador. 3 [propi del llenguatge parlat] vulgar. Un dels noms vulgars de la sífilis és mal francès, uno de los nombres vulgares de la sífilis es mal francés. m 4 [...]
|
3.
cantar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[dir una cosa en veu alta] decir en voz alta, vocear. El vocal cantava els noms dels seleccionats, el vocal decía en voz alta los nombres de los seleccionados. 11 fig [confessar] cantar. [...]
|
4.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
consideració a què] para. És molt alt per l'edat que té, es muy alto para la edad que tiene. 5 [durant, en els noms dels mesos] en. Pel gener, en enero. 6 [davant d'infinitiu, indicant la finalitat, el motiu] para. Treballa per guanyar-se la vida, trabaja para ganarse la vida. 7 [indicant una acció a realitzar [...]
|
5.
en 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
catedral. Dels teus germans, no en conec ni els noms, de tus hermanos no sé ni sus nombres. 5 [reemplaça un complement introduït amb la prep de] [no se traduce]. No te'n recordes?, ¿no te acuerdas? Però que no te n'adones?, ¿pero no te das cuenta?6 [reprodueix un substantiu pres en sentit partitiu i emprat [...]
|
6.
nom
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 dir les coses pel seu nom llamar las cosas por su nombre. 10 donar el seu nom dar su nombre. 11 donar nom [a algú] poner nombre, dar nombre. 12 en nom de en (o en el) nombre de. 13 en nom de Déu! (o del cel!, o de tots els sants!, etc) ¡en nombre (o en el nombre) de Dios!14 especular sobre noms [...]
|
7.
sant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de noms de persona] crist San -ta [delante de Tomás, Domingo, Tomé y Toribio, se escribe Santo]. Sant Pau, sant Jordi, etc, San Pablo, San Jorge, etc. 6 [en majúscula] [dia del sant, en topònims] San -ta. Avui és Sant Pere, hoy es San Pedro. Viuen a Sant Sebastià, viven en San Sebastián. 7 despullar [...]
|
8.
el
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
art m sing [f = la; pl = els] 1 [l' davant vocal o h, llevat quan és semiconsonant] el. El cavall, el caballo. L'estat, el estado. El iode, el iogurt, el iot, el yodo, el yogur, el yate. L'hàlit, el hálito. 2 [davant de noms personals; pren sovint la forma en davant de consonant] [no se traduce]. [...]
art m sing [f = la; pl = els] 1 [l' davant vocal o h, llevat quan és semiconsonant] el. El cavall, el caballo. L'estat, el estado. El iode, el iogurt, el iot, el yodo, el yogur, el yate. L'hàlit, el hálito. 2 [davant de noms personals; pren sovint la forma en davant de consonant] [no se traduce]. El Pere i l'Àngel, Pedro y Ángel. En Jordi, Jorge. En Guimerà, Guimerá. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. El sublim i el bell, lo sublime y lo bello. 4 el meu, el teu, el seu mi, tu, su. El meu pare, mi padre. Els seus papers, sus papeles. 5 el que lo que. Això és el que em sap més greu, esto es lo que me sabe peor. No he entès res del que m'ha dit, no he entendido nada de lo que me ha dicho. 6 el qui el que, quien. El qui llegeix és el meu pare, el que está leyendo es mi padre. Que ho digui el qui ho sàpiga, que lo diga quien lo sepa. pron 7 [i les formes l' davant vocal o h, 'l darrere verb o pronoms acabats en vocal, -lo darrere verb acabat en u o consonant, -el darrere pronom acabat en consonant, -l' davant pronom] [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de persona] lo, le. El penjaran, lo (o le) colgaran. Porteu-nos-el, traédnoslo (o traédnosle). Porteu-l'hi, llevadlo (o llevadle) allí. 8 [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de cosa] lo. Has de tenir-lo, debes de tenerlo. Ja l'has caçat?, ¿ya lo has cazado? Agafa'l!, ¡cógelo! 9 [predicat nominal] él, lo. L'és o no l'és, en Joan?, ¿es Juan o no es él? 10 [predicat nominal] [a menudo no se traduce]. No l'és pas, el metge, no es el médico. ![]() |