Atribuir (a algú) una culpa, la culpa d'alguna cosa. No el culpeu injustament: ell és ben innocent. El culpaven de la ruïna familiar. No pots culpar-lo del teu fracàs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 [de un delito, etc] culpar, inculpar. 2 acusar. Culpar a alguien de estafador, acusar algú d'estafador. 3 [hacer responsable] culpar, fer responsable. v pron 4 acusar-se.  [...]

inculpar donar la culpa carregar el mort (a algú) donar (a algú) les encarregades, atribuir a algú la culpa d'una cosa. acusar, atribuir. Ant. Disculpar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

-a m i f 1 barquillero -ra. m 2 [generalment en plural] [aparell de fer neules] barquillero. 3 carregar els neulers a algú fig [culpar] echar la culpa (o las culpas) a alguien, echarle el muerto a alguien. 4 carregar els neulers a algú fig [fer assumir una càrrega] cargar con el muerto (o el [...]

v tr 1 [considerar com la causa] atribuir. Van atribuir el retard a la pluja, atribuyeron el retraso a la lluvia. 2 [culpar] atribuir, achacar, imputar. M'atribueixen un delicte que no he comès, me achacan un delito que no he cometido. 3 [donar] atribuir, asignar. Fou atribuïda una part del [...]

inculpar incriminar culpar. El van culpar a tort, car ell era evidentment innocent. portar (algú) a la barra, acusar-lo i fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. posar clam fer clam, acusar davant un tribunal. tirar la primera pedra, ésser el primer a acusar. tirar la pedra i amagar [...]

falla, a la tercera vegada te'n sortiràs. m 6 tercer. Culpar a un tercero de algo, culpar a un tercer d'alguna cosa. 7 [mediador] tercer. 8 [alcahuete] alcavot, proxeneta. 9 [religioso] terciari. 10 hist [encargado de recoger los diezmos] tercer. 11 mat [60 parte del segundo] tercer. 12 [piso] tercer [...]