El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple: L'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm. Període d'impartició i horaris (apartat de l [...]

El mot que designa l'harmonia entre companys i la solidaritat amb els companys és companyonia. En canvi, la forma companyerisme no està ben formada, perquè parteix d'un hipotètic mot companyer, que no existeix en català. Per exemple: En aquest grup hi ha molt bona companyonia. Us agraïm tots aq [...]

El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor. Per exempl [...]

La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple: En la mitologia grega, Hades és el déu d [...]

breu que trenca la continuïtat normal d'una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic'.  El plural de la paraula adaptada es forma tal com es fa habitualment en català en paraules amb aquesta terminació. És a dir, afegint-hi la terminació -os: flaixos.  [...]

, vinguda També presenten formes velaritzades verbs com moldre, entendre, fondre, prendre, pondre i respondre, exceptuant el participi, que és irregular (molt, entès, fos, pres, post, respost).  Altres verbs amb formes velaritzades són els següents: El verb escriure i els seus derivats tenen [...]

Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple: Futur concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran batré, batràs, batrà, batrem [...]

En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per [...]

El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]

El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu pressento [...]