1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat. ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança. acordar(->) pactar contractar decidir 2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes. cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma [...]

1 concloure. D'això, no en podem concloure res. Ant. Induir. Cp. seguir-se una cosa d'una altra, deduir-se 2 rebaixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 induir col·legir(ant.) concloure Ant. Deduir. 2 causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

contra certs riscs mitjançant el pagament d'una prima. reassegurar. Ho fan les companyies d'assegurances prop d'una altra companyia. cobrir amb una assegurança concloure una assegurança contractar una assegurança 5 Afirmar com a certa una cosa. asseverar adverar asserir certificar jurar [...]

2 acudir. 3 Estar d'acord. coincidir concordar reconèixer restar en restar d'acord admetre(->) 4 v. tr. Concloure un acord amb algú sobre un punt concret. acordar(->) estipular Ant. Desconvenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]

conseqüència lògica. resultar. Els mals que resulten de la guerra. concloure's. D'on es conclou que... inferir-se 8 Anar per un camí. continuar. I continuàrem així el nostre camí (Crònica de Pere IV). guardar(una direcció) 9 prendre (algú) com a guia, seguir les seves opinions o doctrines. seguir la [...]

1 Prendre un acord. Posar-se d'acord. avenir-se decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho. concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya. concloure convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats. resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix. 2 Entendre's [...]