són sigles que han esdevingut mots comuns, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:
crònut (de croissant i dònut)
làser (de LASER 'light amplification by stimulated emission of radiation')
[...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi co [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Fitxa
305/4Darrera versió: 15.06.2021
Títol
Abreviatures i sigles més habituals: F
Resposta
facsímil: facs.
factura: fra.
la meva factura: m/fra
facultat: fac.
fascicle: fasc.
a favor de: f/
a favor meu: f/m
al meu favor: m/f ferrocarril: FC
festiu: fest. fidelitat sense fils (wireless fidelity): Wi-Fi
figura: fig.
finca: fca.
foli: f., F
forestal: for.
formació professional: FP format de document portàtil (portable document format): PDF format de text enriquit (rich text format): RTF
franc a la fàbrica: f. f. franqueig a destinació: FD
franquícia de correu (o Servei Nacional): SN
freqüència modulada: FM
en funcions: e. f.
funicular: fun.
furgoneta: furg.
Les abreviatures mantenen l'accent que té la paraula sencera. Per exemple:
àt. (àtic)
làm. (làmina)
[...]
Fitxa
305/4Darrera versió: 15.06.2021
Títol
Abreviatures i sigles més habituals: F
Resposta
facsímil: facs.
factura: fra.
la meva factura: m/fra
facultat: fac.
fascicle: fasc.
a favor de: f/
a favor meu: f/m
al meu favor: m/f ferrocarril: FC
festiu: fest. fidelitat sense fils (wireless fidelity): Wi-Fi
figura: fig.
finca: fca.
foli: f., F
forestal: for.
formació professional: FP format de document portàtil (portable document format): PDF format de text enriquit (rich text format): RTF
franc a la fàbrica: f. f. franqueig a destinació: FD
franquícia de correu (o Servei Nacional): SN
freqüència modulada: FM
en funcions: e. f.
funicular: fun.
furgoneta: furg.