FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe, condició social. A l'Antic Règim, grup social amb certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d'aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que comprèn clarament les coses. Un esperit lúcid. Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Aquell pobre boig té pocs moments lúcids. Tenir un moment lúcid enmig del deliri, de la febre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l'esperit, de les idees o dels ideals. Idealisme platònic. Doctrina filosòfica que nega l'existència de substàncies materials, de realitats heterogènies a la consciència. Idealisme de Berkeley, de Kant, de Hegel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona llum. Un cos lluminós. Un punt lluminós. Una idea lluminosa. Un esperit lluminós. Proveït d'un diafragma màxim de gran obertura, s'aplica a l'objectiu d'un aparell òptic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cavaller. Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Societat cavalleresca. Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l'esperit de la cavalleria. Ideals cavallerescos. Una valentia, una lleialtat, cavalleresca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de representar figures per mitjà d'una il·lusió òptica. Emprament d'imatges, de combinacions, etc., pròpies per a fer il·lusió a l'esperit colpint la imaginació. Objecte o concepte més aparent que real. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser tocat. L'essència pura i intangible de l'esperit. Que no pot ésser canviat ni modificat. La sobirania dels estats no és un mite intangible. Tradicions que alguns consideren intangibles. [...]
