FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat precedint un participi passat, no gens bé. Una cosa mal feta. Un llibre mal escrit. Un sac mal cosit. Una persona mal vestida. Una paraula mal entesa. Una ampolla mal tapada. Una paraula mal dita. Una proposició mal acollida. Usat acompanyant una forma verbal, d'infinitiu o flexiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir una acció. M'explicà com les vàlvules accionen en un motor d'explosió. Posar en marxa (un mecanisme). Accionar el fre de mà. Fer moviments i gestos per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Quan parla acciona exageradament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminació igual dels membres d'un període, sia un conjunt de mots amb la mateixa síl·laba, sia un conjunt de frases amb la mateixa paraula. Error de còpia consistent a ometre o repetir un fragment de text situat entre dues síl·labes o dues paraules iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (una cosa) tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l'exactitud. Falsejar el sentit d'una llei. Falsejar la paraula donada. falsejar la vista a algú Fer com qui no el veu. Una corda d'un instrument, dissonar de les altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és boig. Bogeria inguarible. Inclinació incontrolada envers una persona o una cosa. Té una bogeria per aquella dona. Tenir bogeria pel cinema. Acte o paraula de boig. Diu bogeries. Ha fet la bogeria de casar-se amb aquell home. Fer això és una veritable bogeria [...]
