FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos d'auxili judicial i s'encarrega de realitzar totes les tasques que tenen caràcter d'auxili en l'activitat dels òrgans judicials, sota el principi de jerarquia i d'acord
amb el que estableixen les relacions de llocs de treball, s'anomena [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer laic. Laïcitzar una escola, l'ensenyament, un estat. Reemplaçar el personal religiós (d'una institució) per personal laic. Van laïcitzar tots els hospitals. [...]
Manifestació lliure, inequívoca, específica i informada de la voluntat de la persona interessada, mitjançant la qual consent el tractament de dades de caràcter personal que la concerneixen. [...]
Equilibri entre les necessitats personals i les laborals d'un treballador que s'assoleix mitjançant l'aplicació de polítiques que permeten adaptar les condicions de treball al treball familiar, amb l'objectiu d'augmentar la qualitat de la vida laboral i la productivitat. [...]
