FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el vodú d'Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria. Persona d'aire absent, sense voluntat, encantada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A Grècia, Roma i Bizanci, sobirà amb poders absoluts. Persona que exerceix autoritat, imposa la seva voluntat, tirànicament, opressivament, brutalment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el fons de la realitat ha d'ésser concebut per analogia amb la voluntat. Doctrina filosòfica que afirma la primacia de la voluntat sobre l'intel·lecte. Actitud que respon a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot. [...]