FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El gra, l'herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s'ha de garbellar, terreja molt. Tenir gust de terra, un color terrós, etc. Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t'has embrutat el vestit, terrejant? Els ocells, viure, criar o alimentar-se arran de terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passar a l'estat de crisàlide (principalment el Bombyx mori). Criar cucs de seda. cuc de gleva Fase juvenil de la llampresa. Molla d'espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles, després d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries. Llet de vaca, de cabra, de burra. tenir llet una dona Poder criar el seu nodrissó. ésser de mala llet Ésser de mala índole. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pujar encara 1 metre. pujar una paret (o un campanar, etc.) Construir-los. Criar 1. Ha estat sola a pujar els seus fills. Créixer en sentit vertical. Un pi que puja molt dret. Noi, puges molt mal criat. pujar com una carabassera Créixer molt en poc temps. [...]
f 1 zool telaraña, tela de araña. 2 pesc traína, traíña. 3 no criar teranyines fig i fam no criar (o no dejar criar) moho. 4 tenir teranyines als ulls fig i fam tener telarañas en los ojos, tener los ojos vendados. [...]