FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llit d'infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig. del bressol a la tomba Tota la vida. Lloc de naixença d'alguna cosa. Grècia fou bressol de les belles arts. Òrgan intermedi corbat d'una peça d'artilleria, entre el fre i la curenya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reben l'eucaristia. primera comunió Primera vegada que una persona creient, normalment un infant, rep el sagrament de l'eucaristia, habitualment en un ambient solemne i festiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, estar sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferoposterior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. Si esteu cansat, seieu una estona. No podreu seure: ja no trobareu cadires. Seure a terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa, tira de cuiro, etc., que es porta a la manera d'un baldric, com a insígnia d'un càrrec o d'una dignitat. Veta o corretja que, col·locada a la manera d'un baldric, hom botona al davant i al darrere els pantalons d'un infant per sostenir-los. Cabestrell 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu el morralet a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunts. Cavitat pregona i estreta plena de pus. si cavernós Si venós en l'os esfenoide. Part del cos on la dona porta l'infant concebut. L'infant que portava en el seu si. El fruit del vostre si beneit. Part anterior del pit. Pitrera 1 i 2. Es tragué del si una bossa. Cor1 2 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa. Algú, no ésser capaç de reaccionar. Davant l'adult, l'infant es bloqueja i no s'expressa espontàniament. [...]
