FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d'all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas metzinós, de fórmula PH3, inflamable, d'olor al·liàcia. Compost orgànic derivat de l'hidrur de fòsfor per substitució d'un àtom d'hidrogen per un radical orgànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les umbel·líferes, semblant a les agulles de pastor però més gràcil i amb olor d'anís, que es fa als prats d'anuals (Scandix australis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Alpinia, de la família de les zingiberàcies, originària d'Àsia. Rizoma de la galanga, d'olor intensa i de gust coent, emprat com a aromatitzant i condiment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restituir, tornar, (alguna cosa). Li has de retornar els diners abans de 30 dies. Retornar l'ànim, els esperits, a algú. Fer recobrar els sentits (a algú). Ha tingut una basca, que no el podíem retornar amb res. Una olor capaç de retornar un mort. Aquesta olor retorna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid incolor d'olor agradable, de fórmula CHBr3, obtingut per l'acció del brom i d'un hidròxid alcalí sobre l'acetona o l'alcohol etílic, de propietats anestèsiques i antiespasmòdiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas blavós d'olor característica, de fórmula O3, fortament absorbent de la radiació ultraviolada de longitud d'ona curta, que és un estat al·lotròpic de l'oxigen (O2). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Licor compost d'alcohol, essència d'anís i sucre. Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida mitjana i barret verdós, que es caracteritza per l'olor d'anís (Clitocybe odora). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L'aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma. Olor agradable. Flor de l'aromer. Borleta que imita la flor de l'aromer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, gas groc verdós, molt pesant, d'olor sufocant, molt irritant, de propietats oxidants, decolorants i antisèptiques (símbol, Cl; nombre atòmic, 17; pes atòmic, 35,45). [...]
