FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a unes proves, etc. Convocar els membres d'una assemblea. Els aspirants a aquesta plaça han estat convocats dijous. L'assemblea serà convocada el 4 de desembre. Anunciar la celebració (de proves, d'oposicions, d'exàmens), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a cridar l'atenció a algú, o bé expressió amb què es fa precedir una rectificació, una restricció, una objecció, etc., a allò que acabem de dir o acaba de dir un altre. A mi m'agrada més el peix..., ei: que sigui fresc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d'Abraham, dels gentils. Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ajuda algú a cometre un delicte. Les empreses còmplices del frau han estat demandades. Van cridar el còmplice de l'assassí a declarar. Que té una avinença amb una altra persona que porta a una entesa tàcita amb ella. Les dues amigues eren totalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar a crits (alguna cosa). Ell volgué ferir-lo amb la llança, però el cavaller li clamà mercè. La terra clama aigua. Aquest crim clama venjança. Cridar (l'aviram o altres animals domèstics) perquè compareguin. De bon matí, amb les faldilles plenes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un menjar, d'una beguda, fins a la sacietat. Em vaig afartar de pa, d'aigua. Enfastidir. Ja m'afarten tantes mentides. afartar-se de fer alguna cosa Fer-la amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de riure, de plorar, de cridar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida. Crida de Déu a l'ànima. Publicació en veu alta per un pregoner o nunci, de noves que interessen als habitants d'una població. El nunci ha fet una crida. Document emanat d'una autoritat municipal o reial [...]
