FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recipient, del galet d'un càntir, de la canella d'una font. Es va rentar les mans al raig de la font. Beure a raig d'ampolla. L'oli s'hi tira a raig. Es posaren sota el raig mateix d'una canal. Li sortia la sang a raig fet. Afegir a una salsa un raig, un raget, d'oli. a bell raig En gran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
banderola, un fanal encès, una campaneta o un reflector de radar, que serveix, lligat al cap d'un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest. Broc d'un càntir o d'una botija. gall dindi Ocell de l'ordre dels gal·liformes, d'uns 120 centímetres de llargada, plomatge d'un color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
catalans. a trossos En fragments. Les portes cauen a trossos. fer trossos una cosa [o fer trossos d'una cosa] Tallar-la o rompre-la. Li va caure el càntir de les mans i es va fer trossos. Voleu que intervingui en tot, i, fills meus, no em puc pas fer trossos. un tros de pa Persona tota bondat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aquesta roba perd. Perdre el fil del discurs. Una conducció, un recipient, deixar escapar (el fluid que conté). Aquesta canonada perd gas. Aquest càntir perd. Errar el camí i no arribar al lloc on es pretenia, anar a raure a un indret desconegut. Ens havíem perdut en el bosc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
immortal. La immortalitat de l'ànima. ànima de càntir Persona curta de gambals. caure a algú l'ànima als peus Tenir un gran desengany. donar l'ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l'ànima després de la mort a canvi d'obtenir [...]
