FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
home pràctic. [en la forma del femení singular, anteposat a certs noms] Gairebé completa. Els professors han denunciat la pràctica desaparició del grec dels plans d'estudi. La pràctica totalitat dels assistents va estar d'acord amb la proposta. Coneixedor de quelcom per la [...]
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sistemes, xarxes i espais Els sistemes, entesos com a conjunts les parts dels quals estan coordinades segons una llei i amb un objectiu concret, i les xarxes, enteses com a conjunt de coses o de persones entrellaçades entre elles, s'escriuen amb minúscula. Exemples: sistema nerviós sistema solar si [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lletra inicial dels noms propis i dels hipocorístics de persones i dels noms propis de divinitats s'escriu amb majúscula. Exemples: Joan Salvat Papasseit Déu la Santíssima Trinitat Je hovà Al·là Zeus Llucifer Cesc (Francesc) Ció (Concepció) [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar formant llaç o llaços. Enllaçar dues cordes. Havia enllaçat les dues inicials dels noms. Els lligaboscos s'enllaçaven amb la vinya salvatge. Cintes que s'enllacen les unes amb les altres. Establir un enllaç (entre dues o més coses). El cordó umbilical [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les cerimònies de l'Església. Pràctica usada. Això és de rúbrica. Traç o conjunt de traços que hom posa en la seva signatura ultra els seus noms. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent. Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates. Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sense conèixer els noms dels autors. Unitat lexicogràfica que encapçala l'article d'un diccionari. Representació formal del conjunt de formes flexionades d'un mot. Proposició preliminar que serveix per a la demostració d'una altra proposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida. Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes. De la natura dels objectes o fets reals. Real, específic, particular. El gust del sucre és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
