Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els noms propis d'animals normalment no es tradueixen, llevat dels noms d'animals
mitològics.
En català: En castellà:
Guita Guita
Dragui Dragui
Rocinante Rocinante
Platero Platero
Pegàs (mitològic) Pegaso (mitológico)
Cèrber (mitològic) Cerbero (mitológico) [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els sobrenoms, renoms, pseudònims, renoms col·lectius, hipocorístics i altres variants
dels noms no es tradueixen.
En català: En castellà:
Los Tarantos los Tarantos
El Lute el Lute
el Caracremada El Caracremada
el Noi del Sucre El Noi del Sucre
el Tonet El Tonet
Perot lo Lladre Perot lo Lladre
l [...]
Els noms propis de vehicles de transport, com ara automòbils, motos, autobusos, trens, vaixells, avions, etc., s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:
l'Aerobus
el Tren del Ciment
l'Orient Express
el Queen Elizabeth
l'Apollo-11
l'Sputnik
Com es dedueix dels exemples anteriors, els noms [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el català central en registres informals, forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L'Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L'Alemany i en Pujol. En Remuga. En el baleàric en registres informals, forma masculina de l [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles usades com a noms comuns i que no siguin marques registrades, ens ofereixen la possi-
bilitat d'adaptar-les al català si la llengua originària de formació no és aquesta. Llavors, la traducció
del concepte i de la sigla és competència dels terminòlegs.
sida síndrome d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de sigles de noms propis, especialment noms d'organismes, entitats, partits polítics,
empreses i disposicions normatives que les utilitzen com a forma corrent de denominació, s'ha
de tenir en compte que les sigles com a tals no són traduïbles, sinó que el que és possible de traduir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric en registres informals, forma femenina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. He vist na Catalina amb n'Aina. Na Capbuit, na Remuga. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. A la senyora Na Teresa Pujols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt, sistema, de noms emprats en una branca de la ciència o l'art. Sistema de noms emprats en les classificacions. Nomenclatura de les plantes. Nomenclatura química. [...]
que no apareix en el sintagma però que hi queda sobreentès. En el cas de Foreign Office, el referent és ministeri o departament, que són noms masculins.
Aquest criteri sovint fa que hi hagi confusions a l'hora d'assignar gènere a certes denominacions, perquè no queda clar quin nom s'ha pres com a [...]