Resultats de la cerca bàsica: 674

101. Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms de lloc  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pel que fa a l'escriptura dels noms de lloc, ens remetem al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i al Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord , ressenyats a la bibliografia. Noms de lloc catalans amb article L'article s'escriu amb minúscula en tots els casos i experimenta les [...]
102. Noms referits a coses. Noms d'institucions, entitats, empreses i organismes  [PDF, 175 kB]
Font Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'original i la màxima proximitat entre els textos de partida i els d'arribada. Per a aquest tipus de noms, els criteris de traducció més habituals són la traducció del nom pel seu equivalent lingüístic en la llengua d'arribada (Departament de Cultura per Departamento de Cultura) o bé pel seu equivalent [...]
103. -lita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. líthos, 'pedra', emprada per a formar noms de minerals i de roques. Ex.: oolita, criolita. [...]
104. candidatura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser candidat, de presentar-se com a candidat. Candidat o candidats a elegir. Papereta en què figuren els noms dels candidats. [...]
105. nobiliari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
106. amnèsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua o feblesa de la memòria per efecte d'una malaltia, de la vellesa, etc. amnèsia infantil Amnèsia lacunar referida als fets dels primers anys de la vida. amnèsia psicògena Amnèsia sovint d'origen afectiu, caracteritzada per l'oblit de noms, persones i [...]
107. desinsacular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (el nom d'algú) de la bossa on es troben els noms de les persones idònies per a un o diversos càrrecs. [...]
108. nomenclàtor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d'un territori, dels socis d'una societat, de la terminologia d'una ciència determinada, etc. [...]
109. els Vallesos o el Vallès? / plural de noms de lloc
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
110. Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple: del Caire a la Haia per l'Havana de la Manxa cap als Monegres Contràriament, en [...]
Pàgines  11 / 68 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>