2 (enorgullir-sepron.) Esdevenir orgullós. altivar-se (→) pujar-li (a algú una cosa) al cap (honors, riquesa, etc.) Enorgullir-se s'usa sovint en el sentit positiu d'estar satisfet, probablement per influència del castellà. El sentit propi i correcte és el pejoratiu de sentir orgull (vici). → envanir-se.